Una altra absoluta

October 7, 2007

Aquí presentem una altra mostra del que s’està fent hui en dia. La música que ens ha de portar al futur. L’audiovisual que ens ha de renovar.

Advertisements

L’art absolut

September 18, 2007

L’art es l’expressio de l’esser humà. La voluntat per tractar l’estètica i explorar els limits de l’exterioritzacio de les persones.

Art n’hi ha molt. De moltes formes i en totes les seues vessants possibles. Potser trobem algun dia l’art que els englobe a tots. Potser algun dia fem l’art un tot de tots. El farem, prompte, l’art absolut.

(Una mostra d’una aproximacio a aquest art).


Torna / Vuelve / Comes back / Ritorna

September 16, 2007

Amb el curs tornen les classes i la rutina. Tornen les històries de cada dia i la quotidianitat costumbrista.

I tornen els concerts i la temporada del Palau…

Ben prompte les crìtiques, els anuncis i tota la musica.


El Misteri d’Elx

August 15, 2007

Aquestos dies se celebra a la basílica de Santa Maria d’Elx les representacions de la Festa o Misteri d’Elx. Una gran obra cultural (musical, lingüística, teatral) que mai ve de gust disfrutar i repasar any rere any. Tota l’explicació sobre el context de la festa, la seua explicació i els comentaris sobre la representació d’aquesta any els trabareu a la pàgina web: viatgeallevant.wordpress.com


Nits d’havanera

July 22, 2007

A partir d’aquesta nit i fins el proper dia 30 de juliol, la ciutat alacantina de Torrevella acull la 53 edició del Certamen Internacional d’havaneres i polifonia. El màgic i místic recinte de les Eres de la sal, a tocar del port de la localitat, serà, un any més, l’escenari d’un dels esdeveniments musicals més importants de l’estiu. El certamen, amb un gran prestigi arreu del món, comptarà amb la participació de corals i orfeons d’hispanoamèrica, països de l’est, països asiàtics i, com no, de les diverses masses corals de Torrevella. Aquestes, precisament, seran les encarregades d’inaugurar la nova edició del certamen aquesta mateixa nit.

Si no poden assistir en directe, tant la Televisió de Torrevella, com la ràdio local, retransmiteixen totes les vetlades en directe i per internet.


Un certamen d’allò més internacional

July 6, 2007

Aquesta vesprada i demà per la nit, la plaça de bous de València acull una nova edició del Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Una ocasió única per escoltar bandes d’ací i de tot el món i per disfrtutar, a la fresca, de la millor música de banda. La música del certamen més antic d’Europa, des de 1886.  

Per a més informació vos remetem a la pàgina web del certamen. –>

Si voleu escoltar algunes actuacions d’altres anys, podeu consultar la fonoteca virtual. –>


CRÍTICA: __ ¡Bravo, coño!

June 3, 2007
Palau de la música de València
(Sala Iturbi) 02-06-2007 19.30

ORQUESTRA DE VALÈNCIA

Yacov Kreizberg, director
Julia Fischer, violí;

Wolfgang Amadeus Mozart:
Concert per a violí n. 5 en AM, KV 219
—–
Dmitri Shostakòvitx:
Simfonia n. 11 en Gm, op 103 “L’any 1905”

Després de l’empatx classicista del dia anterior, el Palau bullia per escoltar el Shostakòvitx. Abans, emperò, una nova figura concertista mundial havia de desfilar i impressionar a tots els presents. La Julia (amb confiança), una xiqueta de 24 anys anava a brodar un Mozart autèntic. I de parella de ball: el director de tot allò (un reflex perfecte del compositor austríac). Parlàvem, fa alguns dies, de la comicitat i el riure de Mozart. La figura i la forma de dirigir de Kreizberg -còmica i caricaturesca- semblaven d’acord amb la idea de que “ens hem de riure de Mozart”. Ella, Julia, es va dedicar a filtrar el Mozart amb la seua personalitat. I allò que tocava no era altra cosa que la traducció musical del que ella deixava veure de la seua persona. A vegades delicada, prima, a punt de trencar-se. Amb caràcter quan calgué. I de bis, un Paganini per acabar d’encisar al personal.
L’orquestra, va estar correcta. Però -com sempre- falta una mica de màgia als violins. Tot i això, tots plegats van poder jugar perfectament amb el director. Per fi, després d’eixir a saludar més de 5 vegades, la jove alemana -que, recordem, ja havia fet un concert de cambra al Palau aquesta setmana, acompanyada al piano pel propi Kreizberg- tot quedava expectant a la també immensa segona part. Sembla que el personal del Palau havia decidit, a més, que, per evitar la fredor del dia anterior, no engegarien quasi l’aire acondicionat i ens mantendrien a tots a temperatura ambient.
En la segona part, canvi de papers. La pròpia actitud del mestre director ja ho donaven a entendre. S’havia acabat la comicitat mozartiana i, ara, tocava parlar de coses més serioses. I, Déu n’hi do, com pot arribar a sonar d’espectacular, quan està en bones mans, l’Orquestra de València. Els solistes van estar magnífics: trompeta, corn anglés, timpani… (com m’agrada com toca aquest timbaler!) La potència, l’exactitud, la concreció de matisos, la sonoritat plena. Tot va anar guiant a una simfonia que va desembocar en un darrer moviment que deixava tot el mon sorprés i amb els pèls de punta.
Només acabar l’última explosió el Palau es va quedar en silenci, intentant pair tot el que havia escoltat. I llavors, abans no ningún pogués aplaudir es va escoltar, lluny, molt lluny, en les darreres fileres del cor: ¡bravo, coño! I és que potser no és la millor opció d’expressar una felicitació a un conjunt instrumental però estava clar que, aquella expressió, havia eixit del més profund de l’ànima d’aquella persona. I tot seguit, va venir el torrent d’aplaudiments.

*****

A mode d’annex, alguns vincles relacionats amb el programa:
·Una altra versió d’aquesta simfonia –>
·Pàgina personal de la Julia Fischer (perquè no només la Mutter és mediàtica) –>
·Per saber que va passar aquell any 1905 –>