L’OBRA DE BERNSTEIN (1) _ Música "clàssica" from USA

A) LES TRES SIMFONIES

Les tres simfonies reflecteixen dues coses bàsiques en la producció bernsteniana. D’una banda, la vinculació que Bernstein estableix entre la música i les altres arts. La primera simfonia es basa en sentiments religiosos, mentre que en la segona la inspiració prové de textos del poeta anglès W.H. Auden. D’altra banda, en totes les seves obres es pot escoltar el colorit de la música americana. Encara més, la tercera sinfonía està dedicada a l’assassinat president nord-americà ‘To the Beloved Memory of John F. Kennedy’.

B) EL CIM DE LA FAMA: WEST SIDE STORY

Aquesta obra ha sigut la que ha portat el nom de Leonard Bernstein a les masses. De tot el musical és cèlebre la petenera en 6/8 + 3/4 ‘America’. Aquesta obra va ser composta conjuntament a Arthur Laurents, llibretista i Stephen Sondheim, lletrista, que van treballar sobre la idea original de Jerome Robbins. Aquesta nova versió de Romeo i Julieta va començar a prendre forma en 1949. Sis anys més tard, es van vincular al projecte el llibretista i el lletrista i en només dos anys, en 1957, s’estrenava en Broadway. L’enorme èxit que va acollir va fer que en 1961 Jerome Robbins i Robert Wise la duguessin a la gran pantalla. Avui dia és considerada una de les pel·lícules de culte del cinema nord-americà.

La música d’aquesta obra conté tots els trets de Bernstein. El seu constant interès en barrejar la música simfònica europea amb ritmes i formes americanes dóna com a resultat un bonic mosaic amb pinzellades de jazz, ritmes hispans i la més cuidada i elaborada melodia simfònica. Mostra d’aquest últim tret ho trobem en el delicat ‘Somewhere’ on, al nostre judici, podem escoltar un dels moments cims de la labor compositiva del nord-americà. La instrumentación és, en tota l’obra, un element molt significatiu. A l’orquestra romanticista s’uneixen instruments moderns com la guitarra elèctrica o la bateria, a més d’un impressionant desplegament de petita percussió. Afortunadament, perquè aquesta magnífica creació no quedés només en les mans de les interpretacions (més o menys) correctes dels actors, Bernstein va prendre dues iniciatives. En primer lloc, va dur a terme un arranjament amb el qual les grans orquestres poguessin dur la seva obra a les sales de concert. Van ser les Symphonic dances from West side story. Posteriorment, als anys 80, va realitzar un enregistrament, a manera d’òpera, amb alguns dels millors cantants del moment: J. Carrerás, K. et Kanawa.

Els altres dos musicals que va compondre, On the town i Wonderful town, de 1944 i 1953 respectivament, també es van convertir en grans èxits de Broadway.

LEONARD BERNSTEIN La banda sonora del segle XX

Leonard Bernstein nasqué el 25 d’agost de 1918 a Lawrence, a l’estat de Massachusetts. Fill de jueus russos immigrants es va formar a la Universitat d’Harvard i en l’Institut de Música Curtis de Filadelfia. Va estudiar composició amb Walter Piston i direcció orquestral amb Fritz Reiner i Serge Koussevitzki. El seu debut com a director es va produir en l’any 1943, tenint sota la seva batuta a l’Orquestra de la societat filarmónica de Nova York. Dos anys més tard es convertiria en el director musical de la New York City Symphony Orchestra. Indubtablement, l’època de major esplendor com a director es va perllongar de 1958 a 1969 -any del seu comiat- al capdavant de l’Orquestra Filarmónica de Nova York amb la qual va realitzar un gran nombre d’enregistraments. També en aquests anys es va produir la seva major aportació a la divulgación musical. Des de 1958 i durant més de 14 temporades va emetre una seriós de concerts televisats “Young People’s Concerts with the New York Philharmonic” en els quals, mitjançant senzilles i amenes explicacions, acostava la música culta als més joves. Durant tota la seva etapa de director va basar el seu repertori en compositores romàntics (Mahler, Brahms, Beethoven), compositors nord-americans (Copland, Gershwin, Ives) i l’estrena de les seves pròpies obres.

Els últims anys de la seva vida els va passar dirigint i viatjant por el món transmetent el missatge de pau i concòrdia entre pobles, rebent merescuts guardons i homenatges, i creant institucions que continuaren la seva labor educativa i divulgativa. La música perdia amb la seva mort, el 14 d’octubre de 1990, a un dels grans genis del segle vint. Un pianista, director, compositor i poeta que marcaria culturalmente l’esdevenir de la cultura contemporània.