CRÍTICA: __ Sota la direcció de J. S. Bach

Palau de la música de València

(Sala Iturbi) 24-03-2007 19.00

THOMANERCHOR LEIPZIG (dir: GEORG CHRISTOPH BILLER)

GEWANDHAUSORCHESTER LEIPZIG

Christoph Biller, director

Julie Koch, soprano;

Martin Wölfel, tenor;

Martin Petzold, tenor;

Jörj Hempel, baix;

Matthias Weichert, baix;

Johann Sebastian Bach:

La Passió segons Sant Joan BWV245 (Quarta versió de 1749)

Un vertader plaer d’interpretació. Amb un concert continuat (sense l’habitual descans) i amb un públic més respectuós i expectant que en d’altres ocasions, l’orquestra i, especialment el cor, oferiren un dels espectacles més formidables de tota la temporada del Palau. Tot el conjunt funcionà a la perfecció i, com no, amb la rigidesa i disciplina alemana. Començant pel propi baix continu: el clavicèmbal i l’orgue s’alternaven brillantment i àgilment en cada passatge sempre recolzats en un contrabaix elegant i precís. La resta de cordes, a excepció d’un parell de números, sense massa feina però suficients per fer el que calia fer. D’entre els vents cal d’estacar, especialment, el duet de flautes, executat de forma sincrònica i ajustadíssimament unísona. Una vertadera demostració del que ha de ser un uníson: una sola nota amb una densitat major. Finalment, el cor. Recordem que és el de l’esgésia de Sant Tomàs de Leizpig i recordem que un dels seus mestres al segle XVIII fou el propi compositor Johann Sebastian Bach. D’ací només podem dir que, a pesar de la distància en el temps, la mà de Bach seguia estant present. Totes les veus estigueren ben localitzades. Foren especialment emocionants els passatges en piano on es podia apreciar la finesa i brillantor de les veus més agudes. Cal dir que, dels prop de deu minuts d’aplaudiments, les majors ovacions i els “bravo” foren per al cor. I una estampa que a mi no se’m podrà oblidar fou el moment en què, convidat pel propi director, un dels nens solistes -no devia tenir més de 7 anys- sortia del cor i s’apropava a primera línea de l’escenari a saludar. Ben segur que l’ovació que va rebre seria el somni de qualsevol músic.

*****

A continuació, a mode d’annex, oferim un seguit de vincles a pàgines relacionades amb l’obra i l’autor:

·Església de Sant Tomàs de Leipzig –>

·Bach composa amb el seu nom –>

·Història de la Passió segons Sant Joan –>

LEONARD BERNSTEIN La banda sonora del segle XX

Leonard Bernstein nasqué el 25 d’agost de 1918 a Lawrence, a l’estat de Massachusetts. Fill de jueus russos immigrants es va formar a la Universitat d’Harvard i en l’Institut de Música Curtis de Filadelfia. Va estudiar composició amb Walter Piston i direcció orquestral amb Fritz Reiner i Serge Koussevitzki. El seu debut com a director es va produir en l’any 1943, tenint sota la seva batuta a l’Orquestra de la societat filarmónica de Nova York. Dos anys més tard es convertiria en el director musical de la New York City Symphony Orchestra. Indubtablement, l’època de major esplendor com a director es va perllongar de 1958 a 1969 -any del seu comiat- al capdavant de l’Orquestra Filarmónica de Nova York amb la qual va realitzar un gran nombre d’enregistraments. També en aquests anys es va produir la seva major aportació a la divulgación musical. Des de 1958 i durant més de 14 temporades va emetre una seriós de concerts televisats “Young People’s Concerts with the New York Philharmonic” en els quals, mitjançant senzilles i amenes explicacions, acostava la música culta als més joves. Durant tota la seva etapa de director va basar el seu repertori en compositores romàntics (Mahler, Brahms, Beethoven), compositors nord-americans (Copland, Gershwin, Ives) i l’estrena de les seves pròpies obres.

Els últims anys de la seva vida els va passar dirigint i viatjant por el món transmetent el missatge de pau i concòrdia entre pobles, rebent merescuts guardons i homenatges, i creant institucions que continuaren la seva labor educativa i divulgativa. La música perdia amb la seva mort, el 14 d’octubre de 1990, a un dels grans genis del segle vint. Un pianista, director, compositor i poeta que marcaria culturalmente l’esdevenir de la cultura contemporània.

Benvinguts

Aquest nou blog neix amb la intenció de ser un lloc de cultura i música. A més de comentar obres i presentar a compositors, realitzarem la crítica de diversos enregistraments i concerts. A mode de presentació farem, en les properes setmanes, la crítica o, com ens agrada més dir-li, comentari d’alguns dels concerts de l’abonament de primavera del Palau de la Música de València.

Igual que tindran cabuda músiques de totes les èpoques i tots els estils esperem que tots els que passeu per aquí us sentiu com a casa. Si aquesta informació vos resulta interessant o, fins i tot, útil, sentirem que el nostre objectiu s’ha vist acomplert.

Benvinguts i que sone la música.